Afilia’t

AL VOLTANT DE L’ANIVERSARI DEL PSPV

Com dèia el tango treinta años no es nada però atenent als canvis que ha experimentat el País Valencià veiem amb satisfacció el camí recorregut pel socialisme valencià durant aquests 30 anys. Si el PSPV fóra una persona, segons els nostres estatuts ja no podria ser militant de Joves Socialistes.

 

Article 15:

Podràn ser militants de JSE tots els joves que lliurement sol.liciten el seu ingrés en l’Organització. L’edat mínima per afiliar-se serà  de 14 anys , poguent una volta afiliats pertànyer a JSE fins els 30 anys.

 

Juny de 1978 va vore nàixer un partit socialista integrat per totes les forces socialistes que venien  d’una llarga història de tradició democràtica i valencianista que van nàixer durant la llarga nit del franquisme.

Hui podem presumir de que tenim un llarg camí recorregut,  un camí en el que hem passat bons moments i moments no tan bons. Així i amb tot, hui el PSPV és més fort que mai. Hem fet 30 anys  amb la mateixa vitalitat que aquell mes de juny del 78 que ens va vore nàixer  amb les mateixes ganes de lluitar per un pensament : el socialista.

La democràcia interna ha estat el principal tret que ens ha caracteritzat durant aquests 30 anys i que seguirà caracteritzant-nos. Aquesta democràcia es fa palesa dia a dia i ara podem vore-ho de primera ma: la proximitat del nostre 11 Congrès Nacional ha provocat un allau d’idees i projectes al si del PSPV, que en aquests 30 anys s’ha provist dels sistemes de control i garanties que garanteixen un procés democràtic. Tot el contrari que el PP, que està regalant-nos per fascicles la crònica de una muerte anunciada de Rajoy. Les mateixes armes de destrucció massiva que el PP ha utilitzat durant quatre anys contra el Govern Central, ara apunten (i disparen) contra Gènova.

 

Tenim un repte molt important: el de tornar a recuperar les institucions. Eixa seria  la millor cel.lebració d’aquest 30 aniversari. Per això pensem que el millor regal d’aniversari serà que el PSPV torne a governar la Generalitat Valenciana.

Aquest serà el millor regal per a la societat valenciana.

Festa de la Rosa…

Acuérdate

JSPV APOSTA PER LES ENERGIES RENOVABLES COM MILLOR ALTERNATIVA DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC

Amb motiu de la celebració del dia mundial del Medi ambient, Joventuts Socialistes del Pais   Valenciàa (JSPV) ha mostrat la seva clara aposta per les fonts d’energia renovables com alternativa als combustibles fòssils, com únic mig per a detenir la degradació del medi ambient i el canvi climàtic.  

Per això, JSPV ha reclamat al Govern una major implantació de les energies renovables com alternativa única a l’energia basada en la crema de combustibles fòssils, i han reclamat major inversió en I+D+I, amb la finalitat de que energies menys desenvolupades, com són la geotèrmica, l’eòlica marina o la hidràulica marina, puguin convertir-se en una alternativa factible i econòmica en el menor espai de temps possible.

Per a JSPV, energies com la solar, l’eòlica o la hidràulica han de ser la base del nostre futur energètic, i per això ha denunciat que des d’alguns sectors s’estigui intentant transmetre una visió despreocupada pel risc present i futur de canvi climàtic.

Segons els joves socialistes, aquells que aposten per un missatge a la ciutadania basat en la despreocupación enfront del canvi climàtic i en la seva negació com problema global mostren una irresponsabilitat manifesta i, de manera subliminal, soscaven els esforços empresos per a conscienciar a la ciutadania sobre les amenaces mediambientals que amenacen el nostre Planeta.

Segons Joventuts Socialistes, durant els pròxims anys, tots hauríem de plantar cara a un gran repte com el canvi climàtic i els seus efectes adversos que ja es deixen veure en el nostre país provocant la contaminació atmosfèrica, l’escassesa de recursos hídriccs i la desertificación. Per això, reclamem que les polítiques mediambientals es gestionen d’una manera transversal i duguen aparellat un model econòmic diferent que conseguixca afermar el seu futur.

Finalment, els joves socialistes ens comprometem a treballar per la conscienciació social, ja que, segons han afirmat, en la lluita contra el canvi climàtic no només és necessària la implicació de les Administracions Públiques, sinó també la dels ciutadans, que tenen molt que aportar realitzant aquests xicotets gestos que no requereixen un gran esforç, però que contribueixen a canviar aquest model de consum insostenible que fins  ara ha imperat en la nostra societat.

 

 

 

Estat Laïc

El laïcisme : és la doctrina que defensa l’existència d’una societat organitzada aconfessionalment, l’exemple de la qual més representatiu és el “Estat laic” o “no confessional”. El terme “laic” (del grec λαϊκός, *laikós - “algú del poble”, de l’arrel λαός, *laós - “poble”) apareix primerament en un context cristià. Per extensió, sorgeix el concepte de “Estat laic”, concepte oposat, pel laïcisme, al de “Estat confessional”, que es vincula a l’estricta separació entre les institucions de l’Estat i les esglésies o organitzacions religioses. Els laicistes consideren que estan garantint la llibertat de consciència a més de la no imposició de les normes i valors morals particulars de cap religió o de la irreligió.

 

 

Durant la primera etapa de la legislatura es van aprovar lleis com la del matrimoni homosexual, la del divorci exprés i la de Tècniques de Reproducció Assistida. Van contar amb una resistència numantina per part de la jerarquia catòlica, que va fer tot el possible per impedir la seua aprovació pressionant de diferents formes: declarant-les contràries a la llei natural, manifestant-se en el carrer del braç del Partit Popular, acusant al Govern de “fonamentalista laicista“, etcètera. No obstant això, els legisladors de la majoria progressista no van sucumbir a les pressions eclesiàstiques.

 

Passat l’equador de l’anterior legislatura, va canviar l’escenari de les relacions Església catòlica-Govern socialista. Es va aprovar la Llei Orgànica d’Educació, que mantenia l’ensenyament de la religió confessional, fins i tot amb alternativa. I va incrementar l’assignació tributària per a l’Església catòlica del 0,52% al 0,7%, a través d’un acord blindat entre la Santa Seu i el Govern espanyol, amb l’exclusió de les altres religions.

L’aprofundiment en la laicitat ha de començar per la revisió de l’article 16.3 de la Constitució, que incorreix en una clara contradicció a l’afirmar, en la seva primera part, que “cap confessió tindrà caràcter estatal” i, en la segona, que “els poders públics tindran en compte les creences de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions religioses”. És, per tant, el propi text constitucional el qual està en l’origen del tracte de favor a l’Església catòlica i de la discriminació de les altres confessions religioses, i el qual constituïx el primer obstacle per a avançar en la *laicitat de l’Estat i de les seves institucions. Aquesta és l’arrel del problema. I per ací cal començar la reforma. En cas contrari, tot quedaria en un simple llavat de cara de po

Aquestes reformes són condició necessària per a entrar definitivament en un nou paradigma en les relacions de l’Estat amb les religions, caracteritzat per la separació i la independència, sense hipoteques per cap de les parts, i per la col·laboració en quants assumptes contribuixquen al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Això sí, sense privilegis ni fàcils submissions. Mentre aquestes dos reformes no es porten a terme, seguiran les relacions mercantils i la dependència mútua entre l’Església catòlica i els successius Governs, qualsevol que siga el seu color polític.

En Espanya, estem en procés de canvi. Cal assimilar-ho pacient i pedagògicament, contant amb les obstruccions anticuaes de qui han viscut en altra època i s’obstinen a seguir en ella. Ho va descriure amb encert Gregorio Peices-Barba, quan, preguntat per opinions de bisbes espanyols, va contestar: “És la mateixa doctrina del segle XIX. Són enemics de les llibertats modernes… Si pogueren, serien com els islamistes radicals, no en el tema de la violència extrema, però sí en la pretensió de manar per sobre del poder democràtic legítimament triat”. Respecte als signes religiosos, va dir: “Em sembla que la presència del crucifix en la presentació del Govern és un anacronisme. No haver-lo retirat respon a la voluntat de no irritar més la pell dels senyors bisbes. Però és incoherent, com els actes religiosos celebrats enmig d’actes públics”.

 

Chacón dona a llum…

El primer fill de la ministra de Defensa Carme Chacón es diu Miquel, va pesar 2 k 800 grams i va naixer a les 17:40 hores d’ahir . “Mare i fill es troben en perfecte estat de salut i ha sigut un part sense complicacions” va informar Josep Maria Lailla, cap de la unitat de ginecología de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, localitat natal de Chacón. El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assumirà mentre ella estiga de baixa maternal les competències del seu ministeri gràcies a un decret de delegació de funcions.
La titular de Defensa és la primera ministra en actiu que dóna a llum i tant l’embaràs com l’enllumenament del xiquet han generat molta expectació. Les portes de l’hospital es van omplir de periodistes a partir de les quatre de la vesprà, i quan el doctor Lailla va sortir a llegir un comunicat -sense possibilitat de preguntes-, no va poder dissimular cert rubor.
Lailla va explicar que van decidir ingressar a Chacón després d’una visita de rutina que tenia fixada a les dotze del migdia. La ministra va començar la jornada assistint a la comissió executiva ordinària del PSC i, segons fonts properes a Chacón, es trobava en perfectes condicions.
Miquel Barroso Chacón ha arribat dos setmanes abans del previst i això impedirà que la ministra realitze demà la qual hauria estat la seva primera compareixença davant la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats per a informar de les línies del seu departament. A més, tenia previst realitzar aquesta setmana la seua primera visita a una unitat militar, a la Caserna General de la Unitat Militar d’Emergències (*UME), en la Base Aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid).

JSPV condemna l’atemptat contra la Casa del Poble de Elgoibar

Un guàrdia civil ha mort i altres quatre han resultat ferits , després de l’atemptat perpetrat per la banda terrorista ETA durant la matinada d’avui contra la Caserna de la Guàrdia Civil en la localitat alabesa de Legutiano. Una furgoneta-bomba, carregada amb 100 quilos d’explosius segons les primeres estimacions, va fer explosió sense previ avís minuts abans de les 3 de la matinada al costat de l’edifici de la Guàrdia Civil, que va quedar parcialment derruït.

Els autors de l’atemptat van aparcar el vehicle a uns cinc metres de les instal·lacions de la Guàrdia Civil, en la carretera N-240 que passa al costat del perímetre de seguretat, han informat fonts de la lluita antiterrorista. Comprovant les destrosses causades i la situació del vehicle, els terroristes haurien utilitzat un potent explosiu.

Desde Joves Socialistes de País Valencià volem expresar la nostra enèrgica condemna  davant aquest acte terrorista perpetrat per la banda terrorista ETA.

Volem expresar la nostra solidaritat i recolzament als nostres companys  , als veins d’aquesta localitat , a les víctimes i als familiars de les víctimes.

La banda terrorista deu saber que amb la utilització de la violencia  no trauràn mai ningún rèdit polític.

Aquest acte es un atemptat contra la democracia , contra les llibertats  i contrala convivencia que tots volem i defenem  menys ETA.

 

Contra el Boicot del Govern Valencià

DAVANT EL BOICOT QUE ESTÀ EFECTUANT LA GENERALITAT VALENCIANA EN L’APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

LA COORDINADORA “ACCIÓ I REFLEXIÓ CIUTADANA PER VALÈNCIA”, ET CONVOCA PER A: EL DIMECRES, DIA 14 DE MAIG DE 2008. A LES 19:00 HORES EN LA PLAÇA DE MANISES DE VALÈNCIA.

LLOC ON HAURÀ UNA CONCENTRACIÓ A LA QUAL CONVIDEM A TOTS ELS VEÏNS. PER LA DEFENSA I APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA, DE LES PERSONES DEPENENTS, AIXÍ COM DE LES SEVES FAMÍLIES! ACUDEIX!

PERQUÈ LA LLEI DE DEPENDÈNCIA DEFENSA I RECONEIX ELS DRETS QUE COM CIUTADANS LI CORRESPONEN ALS MALALTS DEPENENTS I A LES SEVES FAMÍLIES. REQUERIM LA TEVA ASSISTÈNCIA!

NECESSITEM EL TEU COMPROMÍS I SOLIDARITAT! EL DIMECRES, DIA 14 DE MAIG DE 2008, A LES 19:00 HORES, CONCENTRACIÓ EN LA PLAÇA DE MANISES, CONTRA DEL BOICOT QUE AQUESTA FENT LA GENERALITAT A L’APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA, EN PERJUDICI I DETRIMENT, DE TOTS ELS MALALTS DEPENENTS, DE LES SEVES FAMÍLIES I DELS SEUS DRETS.

Mor una polaca que va salvar 2.500 xiquets en la Segona Guerra Mundial.

L’heroïna polonesa Irena Sendler, qui va arriscar la seva vida en la Varsòvia ocupada dels nazis per a salvar de la mort a 2.500 xiquets jueus, ha mort hui als 98 anys.
Des de feia diversos anys Irena Sendler, una de les més grans heroïnes poloneses des de la II Guerra Mundial, tenia un delicat estat de salut i tot just sortia de l’asil de la capital polonesa en el qual residia.
Durant els anys d’ocupació alemanya, Irena Sendler va ser membre de la resistència i responsable de rescatar del gueto jueu als xiquets, que assolia treure de les formes més impensables i que després ocultava en famílies catòliques i en convents per a evitar el seu trasllat als camps de concentració.
Irena Sendler va ser proposada per Polònia per a rebre el premi Nobel de la Pau en la seva última edició, que finalment va anar a parar al nord-americà AL Gore.
Durant l’ocupació del seu país en la Segona Guerra Mundial amagava els noms dels xiquets i les seves noves identitats falses dintre de pots de conserva, que després enterrava sota una pomera propera a la seva casa i enfront d’una caserna nazi.
Va Ser condemnada a mort quan es va descobrir la seva trama per a salvar als xiquets.
Irena Sendler va ser fins i tot condemnada a mort quan es va descobrir la seva trama per a salvar als petits, encara que finalment la resistència va decidir rescatar-la de mans de la Gestapo mentre era literalment conduïda al Patibul.
A pesar de la seva heroicitat la gesta de Irena Sendler  es va mantindre desconeguda sota el règim comunista que va dominar Polònia durant més de quaranta anys, fins que uns estudiants nord-americans varen descubrir al món el que havia fet Irena Sendler , en una història que inmediatament s’ha fet eco a Hollywood i esta gestant-se una película sobre la seua vida.