El govern valencià ara té por de YouTube

Ahora el partido se juega en Europa

La irresponsabilidad de la Iglesia

Benedicto XVI ha afirmado que el uso del preservativo para prevenir del virus VIH “aumenta el problema”. Ha sido durante su primera visita a África, donde 22 millones de personas están infectadas por el SIDA (el 67% de la población mundial contagiada). La irresponsabilidad de la cúpula de la Iglesia Católica, de espaldas al problema, es cada día más latente.

La SIDA continua matant. Tint dos dits de front: utilitza condó

Franco, 33 anys

“Espanyols, Franco ha mort!” Aquestes paraules van ser pronunciades per un presentador de televisió amb gest de solemnitat fa 33 anys, el 20 de novembre de 1975, per  anunciar que la màxima autoritat de la dictadura feixista sorgida després de la  Guerra Civil havia deixat de respirar, després d’una llarga agonia. Havia mort aquest home baixet, groset que va deixar al seu pas un rastre d’assassinats, repressió i sang.
La notícia d’aquell 20 de novembre de 1975 va sacsejar a tots els espanyols de dins i de fora del país, “Dos Espanyes” es van manifestar amb nitidesa amb la defunció de Franco: per als seus partidaris s’havia anat “el cabdill”, “el més gran d’Espanya”, “el general que va evitar que el país caigués en les arpes del comunisme i la *masonería“; mentre per a l’altra mitat, la dels seus detractors, havia mort finalment “el tirà”, “el dictador feixista més cruel d’Europa”, “el responsable de la mort i la repressió de milions d’espanyols”, “el general que dos mesos abans de morir va signar les seues cinc últimes execucions “.
Les quatre dècades de dictadura representen un dels períodes “més negres” en la història d’aquest país; es van suprimir immediatament les llibertats més essencials, com les d’expressió, de participació política i de moviment; es va marginar encara més a les dones; es va perseguir activament als rojos(comunistes, republicans, anarquistes o simples opositors al règim), als sospitosos de formar part de la masonería i fins a a els homosexuals i ateus. Era un país que penalitzava amb condemnes de presó la pràctica de l’homosexualitat, l’ús dels anticonceptius i l’adulteri .
Però, sens dubte, la principal raó per a sofrir en carn pròpia la duresa del règim era per qüestions polítiques, per al que el dictador va teixir una sofisticada xarxa de centres clandestins de repressió i empresonament, on eren habituals els sinistres “passejos”, que es feien a l’alba i dels quals ningú regressava. Milers van ser executats i la majoria enterrats en fosses comunes.
Amb la mort de Franco no es va complir la màxima de la dita popular de “mort el gos, es va acabar la ràbia”. El fet que el dictador moríra en el poder i fins i tot hagués cedit en vida els poders de l’Estat al entonces príncep Juan Carlos, avui rei, va permetre enfortir més a les forces addictes al règim, tant les més radicals com les moderades o pragmàtiques. La cridada “transició a la democràcia” es va iniciar pràcticament a l’endemà de la mort de Franco, en la qual es va obrir un període d’intenses negociacions i reformes amb el propòsit de construir un nou ordre polític que integrés a tota la societat.
La legalització del Partit Comunista Espanyol i dels principals sindicats que van funcionar en la clandestinitat en els últims anys del règim van obrir la porta a la construcció del nou règim, que va derivar en la vigent monarquia parlamentària, el màxim cap de la qual és el rei Juan Carlos, a pesar de la incipient oposició de les formacions d’esquerra, i de la contrarietat dels grups falangistes, militars i retors més radicals, que pugnaven pel nomenament d’un nou “cabdill”.

La transició democràtica va culminar amb la redacció de la Constitució de 1978 i amb la signatura dels Estatuts d’Autonomia, amb les quals es va pretendre integrar a l’Estat a les comunitats més perseguides i vilipendiades durant la dictadura, sobretot Catalunya i el País Vasc. No obstant això, aquest pacte de “partits” i “grups de poder” no va permetre ni el revisionisme històric ni el reconeixement i repatriació dels milers d’exiliats per la guerra i el franquisme, que fins a la data són els grans oblidats de la història recent.
Tres dècades després de la mort de Franco la seva memòria segueix viva tant en els carrers de nombroses ciutats com en la ment de milers d’espanyols que encara senten nostàlgia pel seu règim feixista.
L’herència ideològica del franquisme ningú l’assumeix com a tal, si per ventura alguns grups minoritaris i marginals de l’extrema dreta, que cada any rememoren la seva mort amb el dret enlaire, al crit de “Vixca Espanya!” Però la cridada dreta democràtica, la integrada en el Partit Popular, manté un doble discurs: d’una banda condemnen en veu baixa els excessos de la dictadura, mentre per l’altre s’han negat de forma sistemàtica a protegir les nombroses mesures proposades en el Parlament per a homenatjar i beneficiar als reprimits per aquell règim. Fins i tot s’oposen activament a “obrir de nou les cicatrius de la història”, pel que han mostrat malestar tant per la decisió de llevar les escultures del dictador dels carrers i places públiques com per donar suport públicament a l’exhumació de fosses comunes.

Amb la llei de Memòria Històrica un altre horitzó s’obri per a tots els “ martirs “ de la barbarie mes gran viscuda en aquest país.

La prosperitat de Camps

Per l’Europa Social. No a les 65 hores

 

La Unió Europea va aprovar el passat mes de juny una polèmica directiva que amplia a 65 el nombre màxim d’hores que comprenen una jornada laboral, l’aplicació de la qual en els Estats membres dependrà de la legislació interna de cadascun d’ells i de la negociació dels convenis col·lectius amb els sindicats.

Aquest mateix mes d’octubre el Parlament Europeu votarà el text de la Directiva, que entrarà en vigor o serà rebutjada en funció del que voten els europarlamentaris.

Amb la nova directiva es podria arribar a treballar una mitjana diària de 12 hores, 13 si el màxim fora de 65 hores setmanals, com es vol aplicar a col·lectius com el dels metges.

Mentre molts sindicats defensaven la instauració de les 35 hores setmanals de jornada laboral (el que suposaria una jornada de 7 hores diàries), la legislació fins el moment comprenia una forqueta d’entre 40 (és a dir, 8 hores diàries) i 48 (és a dir, una mica més de 9 hores i mitjana al dia) hores setmanals com a màxim.

Amb la directiva recentment aprovada, la Unió Europea no només supera en més d’un 35% el que es considera una jornada “excessiva”, sinó  que marca un canvi de tendència inspirat en el model nord-americà i britànic que podria situar a molts països desenvolupats en xifres laborals similars a les de països en vies de desenvolupament.

23 de Setembre, Dia Internacional contra l’Explotació

“El Tràfic i Tracta de dones, xiquets  i xiquetes amb fins d’explotació sexual és la nova esclavitud de la nostra era i està íntimament lligat a la feminització de la pobresa, a les guerres, a la immigració clandestina i a la pobresa extrema de països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, fonamentalment.Les dones, els xiquets i xiquetes són especialment vulnerables i les xarxes i màfies troben en la seva indefensió i situació de precarietat un camp de cultiu abonat per a explotar-los sexualment, a través de la prostitució, de xarxes de turisme sexual i de qualsevol altra forma de vulneració dels més elementals Drets Humans.  Aquest fenomen delictiu és una realitat estudiada: Es calcula que, només a Europa, entren cada any més de 500.000 dones i xiquets que seran víctimes d’explotació sexual. També es comptabilitza internacionalment com el segon delicte més rendible del món i es cifra en 32 mil milions de dòlars anuals el volum d’aquest negoci. Prostitució i tracta i tràfic de dones, xiquetes i xiquets estan íntimament relacionats i aquella ha crescut de manera paral·lela a l’augment d’aquests, sumint a qui les sofrixen en un tipus d’esclavitud que en gens es diferencia d’aquella altra que va ser abolida en el segle XIX. La falta de llibertat, l’extorsió, les amenaces
la violència i fins i tot la mort són exercides novament contra els més febles, que, a més, per la seva especial situació d’extorsió, resulten invisibles per a la societat.

Al maig d’aquest mateix any, la Vicepresidenta del govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, en la inauguració de l’III Trobada ‘Dones per un món millor’, que va reunir a Níger a dones de 42 països d’Àfrica i d’Espanya, va anunciar que Espanya incorporarà la lluita contra la tracta de persones en el Pla de Drets Humans, que l’Executiu vol tenir preparat abans de final d’any.En la seva compareixença davant la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats, el passat 12 de Juny, la Ministra d’Igualtat va anunciar igualment per a aquesta Legislatura la promulgació d’un Pla Integral de Lluita contra la Tracta d’Éssers Humans amb fins d’Explotació Sexual, especialment dones, xiquets i xiquetes.

El PSOE s’uneix obertament a aquesta iniciativa perquè el nostre Partit està fermament en contra d’aquest comerç macabre, injust i inhumà i perquè abolir aquesta esclavitud ens farà millor i més dignes com éssers humans”.

 

Amb tu, 1 nou projecte

Anem cap a un Congrés Extraordinari  per a renovar les nostres  estructures i, el que és més important, discutir sobre les nostres  idees i projectes.
Els joves Socialistes estem convençuts que el canvi és imparable. Un canvi que, en lo social, ja es va donar fa temps i que, en breu, tindrà la seva plasmació en lo polític.Vos desitje a tots i totes el millor per a aquest 11 Congrés Nacional en el meu nom i en el de totes les Joventuts Socialistes del País Valencià.

Serà un Congrés en el qual, amb el vostre treball, estic segur que el projecte socialista per a la Comunitat Valenciana sortirà reforçat per a fer del PSPV-PSOE la primera força política de la Comunitat i gaudir per fi d’un govern autonòmic de progrés.
Amb el resultat d’aquest Congrés es posen les bases per a arribar a algo que és ja una necessitat:
introduir el projecte de José Luis Rodríguez Zapatero, a nivell de Comunitat i en els municipis d’aquesta Comunitat, perquè aquesta Comunitat Autònoma deixe de ser l’obstacul del desenvolupament de l’ampliació de drets que venim realitzant els i les socialistes des del Govern d’Espanya, per a que no ens posen més traves ni a les ajudes al lloguer per a joves ni al desenvolupament de la llei de dependència. Perquè, en definitiva, els  drets socials de la nostra gent no es vegen afectats, perquè tingam accés gratuït i ple a una  educació i sanitat públiques.

Joves Socialistes del País Valencià anem a estar ahí  per a aconseguir  tots els èxits que queden per arribar, perquè l’èxit dels socialistes a la Comunitat Valenciana serà l’èxit dels socialistes de tota Espanya.

Salut, bon congrés de debat, d’iniciatives, de trobades, de reflexió i de canvi, un canvi que ens
demanda la ciutadania per a acabar amb un govern, el de Camps, que és el de la confrontació i la brega constant.

Un jove abraç  socialsita

 

 

 

 

La Orquesta Mondragon en Festes de GILET